Imatge de Comunicacio21.cat

Sobre la vaga a Tv3

Imatge de Comunicacio21.cat

Imatge de Comunicacio21.cat

Ahir els treballadors de Tv3 van “donar la campanada” plantant-se davant del despatx del director general durant hores. Va haver-hi un petit incendi a les xarxes socials i fins i tot van haver de treure la noticia al TN Vespre. Per la xarxa corre un document amb els sous i les categories que hi ha a Tv3, la qual cosa ha polaritzat encara mes les opinions de la gent. Hi ha que creuen que haurien de callar per que cobren massa i n’hi ha que diuen que el problema és que els de la privada cobren massa poc i donen el seu suport als treballadors de Tv3.

Jo personalment tinc força dubtes. Per un costat, és totalment legítim (i desitjable) que els treballadors defensin els seus drets laborals i la vaga és un (dels molts) mitjans legítims dels que disposen. Si els treballadors de Tv3 creuen que és el  camí que han de seguir, cap problema amb això.

Però, quan estudiava, la teoria del funcionariat era que a canvi d’una seguretat en el treball per sobre la mitjana, les retribucions eren per sota el preu de mercat. Parlant en plata: Cobraves menys però no et podien fotre fora.

Però ja fa temps que estem veient que aquesta premissa ja no és valida, ara es te una seguretat per sobre (o molt per sobre) del que hi ha al sector privat, però els sous (sobretot als nivells mes baixos de les escales salarials) son força per sobre del que hi ha al mercat. Això és degut bàsicament al meu parer, al trist paper dels sindicats, que han defugit la batalla a les empreses petites centrant-se al sector públic. Així les condicions laborals fins al moment de començar la crisi del dèficit han sigut força envejables. Permisos interminables, horaris de somni, autèntica capacitat de conciliació de la vida familiar i laboral. El que hauria de ser a tots els llocs, vaja.

Aquest és principalment el problema que tenen els funcionaris, i a la Corpo en general per atraure al públic en general cap a la seva causa. Tot i que tinguin raó en les seves reivindicacions, la gent els veu com uns privilegiats que viuen lluny de la realitat del carrer. Que no veuen “el fred que fa a fora”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>